[pureHTML] Fa una setmana va morir Francisco Ayala, als 103 anys d'edat i amb tot el pes de la intel·ligència sobre la seva ment centenària. Durant aquests dies s'ha escrit molt sobre l'escriptor, però m'ha cridat l'atenció una anècdota. Sembla ser que quan va anar a recollir el Premio Príncipe de Astúries, li va comentar a la seva filla, «¿Te das cuenta que a parte de don Juan Carlos i doña Sofia no conocemos a nadie en esta reunión?».  

Pensava en això mentre mirava la cara de Manuel Gutiérrez Aragón durant la festa que organitza Anagrama per celebrar l'entrega del premi Herralde. La seva presència em va recordar l'arpa de Gustavo Adolfo Bécquer, la «del salón en el ángulo oscuro, silenciosa y cubierta de polvo«. El cineasta va optar per ignorar el món social i els convidats es van posar a parlar d'altres coses. La vida antes de marzo, es diu la primera novel·la del director de Demonios en el jardín i La mitad del cielo. Després de retirar-se del cinema ha narrat per escrit aquesta història, situada a l'any 2024. Dos desconeguts es coneixen en un tren…

Però no tot és llegir. La literatura també es manifesta a l'escenari. Estic intrigada amb la interpretació que ha fet Sergi Belbel d'El Ball, d'Irène Némirovsky. Fora de les pàgines, l'obra d'aquesta escriptora russa-francesa es manifesta amb la forma interpretativa d'Anna Lizaran i el ball de l'escenògrafa Sol Picó. Aquesta és una bona notícia que ens ha preparat El Teatre Nacional de Catalunya per aquesta temporada [/pureHTML]