Milana bonita

[pureHTML] [p]El Camino, Cinco horas con Mario o Los santos inocentes. La sombra del ciprés es alargada, la novel·la amb la qual va guanyar el Premi Nadal l’any 1947 está ambientada a Ávila i Barcelona. Ha rebut El Príncipe de Astúrias i el Premio Cervantes. Era Acadèmic des de l'any 1976. L'últim llibre que va publicar va ser Viejas historias y cuentos completos… Són detalls d'una extensa biografia.[/p][p]”¿Qué valores humanos habrán visto en mí, cuando en los últimos años no he hecho otra cosa más que respirar?”, va dir no fa molt. Es deia Miguel Delibes, era de Valladolid, tenia 89 anys d’edat i ha mort la matinada de l’11 al 12 de març a casa seva. “Al palpar la cercania de la muerte, a tu alrededor no encuentras más que banalidad”. Delibes no parava de dir frases que podríem anotar una darrera de l’altra i fer amb elles una autopista, lliure i serena, plena d’intel·ligència i lucidesa. Les paraules de Miguel Delibes són adustes, sòbries, castellanes, i les deia amb la calidesa i la fredor autèntica de la realitat. [/p][p]Malgrat que el cinema s’ha aficionat a destrossar algunes de les històries més excelses de la literatura, hi ha un exemple de tot el contrari. Mario Camus va portar al cinema Los santos inocentes l’any 1984 i són extraordinàries les imatges que va deixar a la nostra memòria. Una dona de poble vestida de negre, Terele Pávez, un home que s’arrossega com un gos davant l’amo, Alfredo Landa, i la veu, aquella veu, la de Francisco Rabal…: “Milana, Milana bonita”. [/p] [/pureHTML]

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s