Agatha Christie o el misteri sense final

[pureHTML] [p]Poirot i miss Marple ja fa temps que han deixat de ser personatges ficticis. Els dos han sortit del món literari al qual pertanyen i s'han assegut sense por al rebuig al seient del darrere de les nostres vides. Aquests investigadors de les misèries humanes estan aquí, observant i esbrinant els misteris que envolten l’aparent i corrent normalitat. És veritat, algú de nosaltres amaga, entre tassa i tassa de te, un horrible secret…! [/p][p][/p][p]Si, alguns hem llegit moltes novel·les. I seguint aquesta característica tan poc pràctica, no deixa de sorprendre'm la poca clarividència humana que ens assola. Per exemple, l'altre dia vaig posar l'orella en un documental que oferia la Televisió de Catalunya i vaig anant obrint els ulls a mida que escoltava a un grup de científics i analistes britànics. Tots ells havien consumit hores (i diners) en esbrinar, de manera rigorosa i pulcra, els secrets amagats d'una escriptora que ha captat l'atenció de milions de persones al llarg de decennis. Els científics arribaven a la conclusió, científica, naturalment, que miss Christie posseïa una habilitat innata per dominar la ment humana, fins al punt de mantenir intacta l'atenció del lector des de la primera a l'última pàgina. No és aquesta una conclusió a la qual s'arriba només llegint, una a una, les obres d'Agatha Christie?. Doncs no, perquè Diez negritos, La ratonera o Testimoni de càrrec, han causat un fenomen hipnòtic digne de ser portat a la taula de disecció del CSI.[/p][p]Virtualitat literària o ciència metòdica. La mateixa persona que resolia amb claredat diàfana els casos més enrevessats i misteriosos va saber mantenir el secret del seus propis conflictes personals. S’ha investigat i s’ha escrit molt i la senyora anglesa continua guardant els seus secrets dins dels seus propis pensaments, acumulats durant les tardes d’estiu, mentre contempla la bella natura humida de Greenway. [/p][p][/p]

Ara, però, podria desvetllar-se, tot plegat, el laberint de les seves intencions, escrites en 73 llibretes que ja s'han fet públiques. Estan interessats en llegir-les? És molt probable que sí. Com que Agatha Christie traslladava la totalitat dels pensaments als seus quaderns, estic interessada en saber què preparava per dinar mentre elucubrava sobre com fer que l'assassí no fos el majordom. La matèria gris de Poirot al bell mig de la llista de la compra del dia.[/p] [/pureHTML]

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s