[pureHTML] [p]El 24 de setembre de 1647, Descartes i Pascal, els dos filòsofs més importants del seu segle, es van reunir per primera i darrera vegada a un convent de París. Van parlar durant hores, però no se sap quines coses es van dir. [/p][p] [/p][p]En aquell moment, Descartes ja havia publicat el seu Discurs del Mètode i era un home madur i vital que amava la vida amb passió. Pascal, als seus 24, ja havia publicat feia cinc anys els ciments de la seva màquina aritmètica de calcular, però en el moment en què es va reunir amb Descartes estava vivint una gran crisi mística que l’apropava als conceptes inquisitorials.[/p][p]Amb aquesta perspectiva, Jean-Claude Brisville es posa en la pell d’aquells personatges del segle XVII i imagina el diàleg que es podria haver produït entre els dos. Ara es pot veure i escoltar al Teatre Lliure, sota el títol El encuentro de Descartes con Pascal joven. Els protagonistes: Josep Maria Flotats i Albert Triola. L’obra es va estrenar al Teatro Español de Madrid fa ara un any. [/p][p]No entrarem en la crítica teatral d’un diàleg intel·lectual perfectament il·luminat i decorat. La llum ajuda a situar-nos quatre segles enrere, amb la grogor que dóna la flama de les espelmes. Tampoc entraré a parlar sobre el plaer que produeix la interpretació afrancesada de Flotats en llengua castellana i com homenatge a Jean Pierre Michell amb el qual va treballar a la Comedie Francaise. [/p][p]Brisville va escriure l’obra en base a les cartes que els dos filòsofs havien escrit durant la seva vida a altres persones. Malgrat que no van intercanviar mai cap paraula, l’autor teatral fa l’exercici d’imaginar el diàleg entre la raó i el dogmatisme, que cau sense remei en la intransigència. [/p][p]A l’obra, Descartes defensa la intel·ligència i Pascal descarta aquesta virtut i la relega al final de la seva llista de prioritats. El dogma de fe davant la llibertat de pensament. Creure a cegues i sense qüestionar res o pensar i sentir l'existència com una realitat que ens pertany.  [/p] [/pureHTML]