[pureHTML] [p]Muriel Barbery va guanyar el Premi dels Llibreters Francesos i el seu llibre ha estat un èxit de vendes a tot el món. Le Figaró ha dit que ha estat «la revelació de l'any«. «Si l'encertes, l'endevines», sentenciava un concurs de televisió. La sort d'un llibre recau també sobre motivacions intangibles a primera vista, independentment de la qualitat. [/p][p]Aquest cap de setmana he estat llegint el meu llibre de Sant Jordi, La elegancia del erizo, un lloc per trobar mons diferents que viuen junts. Cultures i classes socials diferents i la bellesa de les coses. Renée és la portera d'una casa de luxe de Paris. Aparentment, la seva vida es correspon al que se suposa que ha ser la vida d'una portera. Professional fins a l'exageració, es mostra al món baixeta i lletja, grassoneta i amb «un aliento que tumba de espaldas».[/p][p]Simula una addicció diària a veure infames programes de televisió, mentre al seu refugi secret mira amb passió La mort a Venècia i escolta la cinquena simfonia de Malher. De l'altra banda, una nena d'onze anys, rica i intel·ligent clandestina, davant la seva vida perfecta i planificada fins al final, pren una decisió dràstica.[/p][p]La imaginació de Barbery no té límits i relata les vides ocultes de l'aparent normalitat. Critica la burgesia francesa i es declara tímida compulsiva. La seva literatura, però, és àgil, divertida i intel·ligent.[/p][p]Com a exemple, una frase: «Dime qué lees en el desayuno y te diré quien eres»[/p] [/pureHTML]