[pureHTML] [p]»Un dels temes recurrents als meus llibres és la importància de pagar un preu pels nostres somnis. Però fins a quin punt es poden manipular els nostres somnis?»
Feia temps que Paulho Coelho no ressorgia de les seves pròpies paraules per explicar una nova història sempre plena de misticisme i un alt grau d'esperança. El contacte de Coelho amb els seus milions de lectors és constant i fidel. Alguns pensen que de les paraules d'aquest fabricant de somnis es desprèn alguna cosa més que la mera ficció. He vist l'expressió d'algun dels seus admiradors quan se'l troben cara cara i puc dir que allò fa una olor molt semblant a la idolatria. Podríem dir que aquesta és una característica típica de tots aquells que saben comunicar magistralment les seves pròpies paràboles…. Per això, l'autor de l'Alquimista (un dels llibres més llegits de la història de la literatura) no vol parar de fer preguntes sobre la veritat que amaga la condició humana.[/p][p]A El vencedor está solo (Planeta) tot passa en un dia. Són 24 hores al Festival de Cannes. En un món aparentment ple de glamour hi ha moltes ombres, enganys i misèries. En aquest ambient trobem la deliquència d'alt standing i tot un grup de gent (actors, models, productors i gurus de la moda) que busquen el poder de la fama per tots els mitjans possibles. “Al llarg de les últimes dècades hem viscut immersos en un cultura en la qual la fama és el més important” -diu Coelho- “I la majoria de la gent s'ha vist induïda a pensar que aquests són els únics valors que val la pena tenir”. Pot ser interessant pel lector descobrir que els autèntics manipuladors a l'ombra sempre seran anònims…

Amb El Vencedor está solo, canviant de gènero i tot, Paulo Coelho torna als temes d'Onze Minuts i El Zahir.  Aquesta és també una història amb tensió i passió, que qüestiona el luxe i l'èxit que no escolta «la sensibilitat del cor» i dels somnis.

Tot em fa pensar que tornaré a parlar aqui sobre Coelho…[/p] [/pureHTML]