[pureHTML] [p]Fernando Iwasaki, un peruà resident a Sevilla, té nom de novel·lista nipó i escriu sobre Espanya des de la distància que li dóna el seu origen llatinoamericà. A España aparta de mí estos premios, (Páginas de Espuma) una cita de Jorge Luis Borges diu: «Crec que els argentins, els sud-americans en general, podem utilitzar els temes europeus, utilitzar-los sense supersticions, amb una irreverència que pot tenir, i ja té, conseqüències afortunades». Iwasaki diu dirigir el seu nou relat ple d'ironia i comicitat als espanyols que saben riure's d'ells mateixos. [/p][p]Són dos els temes que presideixen aquesta història: el món tancat i ple de paradoxes dels premis literaris que es convoquen continuadament a totes les ciutats de la península Ibèrica i la Guerra Civil. Groucho Marx ajuda a entendre les argumentacions narratives d'Iwasaki: «els grans èxits els obtenen els llibres de cuina, els volums de teologia, els manuals de 'com fer' i els refregits de la Guerra Civil.» Amb aquesta recepta, només cal com a ingredients la guerra del 36 i grans dosis de la passió descontrolada japonesa que ha envaït el nostre món interior i exterior. Per acabar d'adobar l'invent còmic, tenim una amanida de tòpics de la vella guarda republicana, de beates dretanes, de sentiments nacionalistes i dels mass-media i els seus rànquings d'audiència. Set premis ha guanyat Iwasaki amb el mateix conte malgrat que -segons s'apunta al llibre- és més fàcil ser basc, andalús o català sent japonès que d'Ultramar.[/p][p]España aparta de mí estos premios és capaç d'arrencar una història partint d'una situació absurda. Però, com que la realitat moltes vegades pot ser més rocambolesca que la ficció, podia haver estat real. Un terrorista atapeït de bombes pren com a hostatges a la corporació municipal, l'arquebisbe i l'Hermandad de Defensores del Alcazar de Toledo, així com també a un grup del Tercio de Requetés i un grup de joves anti globalització que estaven celebrant l'aniversari de la liberalització de l'Alcazar. En contra de totes les sospites internacionals, el terrorista no és islàmic, sinó un militar i cuiner japonès que havia estat al costat dels nacionalistes durant la Guerra Civil i que havia ficat dins de les galeries subterrànies de l'Alcazar de Toledo, carregat d'explosius. El japonès no sap que la Guerra Civil ha acabat fa molts anys i pensa que encara s'ha de defensar el fortí militar. «L'arquebisbe de Toledo va ser el primer que es va adonar que el terrorista era japonès, perquè només entrar a l'ordre havia estat missioner a Okinawa».[/p][p] [/p][p]Aquesta és la primera novetat de la temporada de Paginas de Espuma, una de les poques editorials especialitzades en la publicació de contes. El seu editor, Juan Casamajor, que pateix les dificultats de totes les petites editorials, diu que «Fernando és simultàniament el més divertit i, al mateix temps, el més rigorós documental i literàriament». [/p][p] [/p] [/pureHTML]