[pureHTML] [p]Si, semblava una broma, i Risto Mejide no ha guanyat finalment el premi. La veritat és que altres personatges mediàtics han estat al peu del canó de la causa literària i no s’han enfonsat els ciments de la creativitat, que són tremendament resistents. Ha de ser una sorpresa sempre el nom del guanyador dels 601.000 euros (menys el 43 per cent que va a parar a Hisenda) del Planeta?. No, és clar. Si més no, els lectors impenitents demanen un bon tros de qualitat, per passar una bona estona amb els més de 20 euros invertits (preu amb IVA inclòs, sempre).[/p][p]Ángeles Caso va viatjar per tota Espanya passejant la seva etiqueta de finalista, al costat del guanyador Camilo José Cela, l’any 1994. Ara ha traspassat de nou l’espai del silenci i ha emergit per fer-se amb el premi Planeta 2009. Tot queda a casa. El finalista, Emilio Calderón, havia aconseguit també el Premio Fernando Lara a Sevilla no fa molt. Sorpresa? Sí, el món és endogàmic i es devora a ell mateix.[/p][p]Ángeles Caso declara que mai havia estat una gran periodista, però es confirma com una apassionada escriptora. El tema de Contra el viento, sona a recorrent a la seva obra: una dona que lluita. Aquesta vegada molt lluny dels dolços paisatges d’Astúries. La història es trasllada a l’Àfrica i l’emigració. Emilo Calderón ha escrit «una novel·la antiga», La bailarina y el inglés, segons Álvaro Pombo, membre del jurat. És antiga perquè està ambientada als anys 40? Per cert, El peso de las sombras, la novel·la amb la qual va quedar finalista Ángeles Caso va vendre més exemplars que la guanyadora, La cruz de San Andrés, de Cela, l’any 94.[/p][p]L’anècdota no literària de la nit la va protagonitzar el poeta, novel·lista i membre del jurat, Pere Gimferrer, que va patir una lipotimia mentre Ángeles Caso rebia el seu premi. [/p] [/pureHTML]