El robament del segle

[pureHTML] [p]Definir l'art sempre ha estat difícil i identificar els artistes una labor complicadíssima. Però més enllà de la definició metafísica, l'art, per a determinada gent es redueix al terme mercaderia. Quan pot costar?, en comptes de quantes coses em pot explicar, fer sentir, pensar… [/p][p]D’altra banda, llegir la premsa, com es pot definir? Actualment, estar al corrent de tot allò que passa al món es presenta com una tasca penosa, que ens deixa postrats a la més absoluta de les depressions. Així que, per salut mental, intento fer un repàs dels últims esdeveniments i després vaig passant pàgines, a la recerca d'històries que no em deixin petrificada a la cadira. Passo la primera pàgina, passo la segona, uff. Vaig a esports, nous contractes al Barça, Mourinho al Madrid, la lliga a la vitrina… el Mundial… [/p][p]Secció cultura: “Roben quadres al Museu d'Art Modern de París como si res”. Les obres són de Picasso, Matisse, Braque, Modigliani i Léger. Sense complicacions, ha estat molt fàcil. Mentre que per a la majoria dels mortals arribar a final de mes representa un esforç titànic, alguns llestos afortunats roben tranquil·lament obres valorades en 100 milions d’euros d'un museu que, segurament, deu pagar per la seguretat de les seves joies, o no? [/p][p]També a la secció de cultura, he trobat durant aquests dies uns robatoris de categoria. L'home modest que va ser Frank Fafka durant la seva vida no va sospitar mai que els manuscrits que va confiar al seu representant i amic Max Brod per destruir-los no només s’havien de convertir en uns dels èxits més memorables de la literatura del segle XX sinó que, a més, havien de protagonitzar una de les històries d’avarícia més casposes del món intel·lectual. Ara, les filles de la secretaria de Max Brod diuen que han robat de casa seva alguns documents originals molt importants de Kafka (llibres, cartes, partitures) però no saben dir quins exemplars exactament. Aquest misteriosos i oportuns robaments succeeixen mentre que la Biblioteca Nacional d’Israel està esperant el procés per aconseguir la custòdia dels llibres de Bred. Donats els precedents mercantilistes d’Esther Hoffe (que va vendre ja part de l’obra manuscrita de l’escriptor txec) i els propis precedents de les seves filles, l'Eva i la Ruth, la Biblioteca Nacional sospita que els manuscrits estan sent liquidats. [/p][p]Temps de crisi, temps negre, temps d’escassetat d’idees… algú ens robarà també algun dia les nostres paraules? [/p] [/pureHTML]

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s