[pureHTML] [p]He tingut l'oportunitat d'assistir a alguna de les entrevistes que ha fet Victor Amela per a La Contra de La Vanguardia i puc constatar que l’èxit d’aquesta secció no és casual. El periodista ha de conèixer bé el personatge que entrevista si vol treure les respostes que desconeix, penso. [/p][p]Victor Amela ara és també un habitual dels programes de llibres de televisió i ràdio i es passa moltes hores davant el seu ordinador escrivint llibres. Tinc entre les mans un dels últims que ha publicat: Antología de citas (Styria).[/p][p]Afirma l'amic Víctor que diem sempre de manera diferent les mateixes coses. Està convençut que per poc que t'esforcis en llegir i escoltar, descobreixes de seguida que algú al passat ja va dir gairebé tot, fins i tot «esa genial ocurrencia que tenías en la punta del lóbulo frontal”. Per demostrar-ho, Amela es va enrolar en la mastodòntica missió de fer una autèntica enciclopèdia, que recull innumerables cites de tots els temps. [/p][p]El llibre està ordenat per la paraula que inspira la cita i totes elles estan ordenades per ordre alfabètic. He remenat per aquest mar de referències i una de les primeres coses que he trobat, casualment, (ho prometo) és una d'aquelles sentències que m'han perseguit (en el bon sentit de la paraula) des que era molt joveneta. «Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi d'altres que lluiten un any i són millors. Hi ha qui lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles”. Beltolt Brecht.[/p] [/pureHTML]