Carmen Martín Gaite

[pureHTML] [p]Fa deu anys que va morir Carmen Martin Gaite. Durant els últims dies s'han publicat nodrides biografies de l'escriptora castellana. L'aniversari m'agafa al bell mig del meu viatge turístic i he aprofitat els pocs moments que em deixa la curiositat per les coses noves per pensar en tot allò que ha aportat a la meva memòria la literatura d'una dona itinerant. Martin Gaite viatjava pel temps i la paraula com un peregrí que necessita de tot l'esforç del seu cos per deixar constància de la seva força mental.[/p][p]Martin Gaite escrivia constantment a les seves llibretes. En tenia moltes i d'aquells incansables escrits van sorgir històries com Retahilas i Entre visillos. Crec que aquestes van ser les primeres obres de l'escriptora  de Salamanca que vaig llegir. La sorpresa per una història que explicava coses autèntiques em va deixar esparverada. Malgrat que la literatura deixa nua l'ànima de l'escriptor, no sempre hom té la sensació que està davant d'un autèntic streeptease mental. Martin Gaite sí que ho feia. I també explicava els records i les raons de les coses com si fossin un examen que hagués de passar per continuar vivint.[/p][p]Davant il Duomo de Milano, pensava fa unes hores en un altre títol que vaig tenir enganxat a la meva motxilla fins que el vaig acabar: Irse de casa. Aquesta història era la senzilla i profunda raó d'una dona per deixar el benestar d'una vida confortable, plena de buits i de mentides. Un relat similar va fer Nick Cassavetes, el fill del meu admirat John Cassavetes: Unhook the Stars. Aquí la seva mare, Gena Rowlands, interpreta magistralment com deixa de ser important tot allò que abans era imprescindible. Rowlands va fer entendre amb quatre mirades que la decepció que provoca l'egoisme dels altres fa que la ment de qualsevol voluntariosa mestressa de casa es transformi i s'ompli amb desitjos incontrolables per descobrir el món.[/p][p]Però no vull allargar més aquest primer record sobre Martin Gaite. Aquest és l'autèntic objectiu dels escriptors, deixar la seva empremta. Gaite no explicava història fantasioses sobre mons desconeguts i misteriosos, no feia viure aventures sobre adolescents vampirs que viuran tota l'eternitat. L'autèntic secret de Carmen Martin Gaite era ser desoladora i real, amb la normalitat de l'autenticitat enorme i gegant de les coses. [/p] [/pureHTML]

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s