Una història d'amor de Salman Rushdie

[pureHTML] [p]”És una història d'amor”, diu Salman Rushdie sobre la seva última novel·la. També és una reflexió sobre Orient i Occident. Aquests són alguns dels ingredients i, com a les receptes de cuina, les delícies de les promeses dependran del temps de cocció, de la qualitat de la matèria prima, de si es de temporada o ha estat massa temps al refrigerador… La qualitat del plat també depèn del dia que tingui el cuiner. Una novel·la, abans de llegir-la, és una il·lusió i una promesa i si el seu autor sap fer bé el seu treball de convenciment es pot convertir en un apetible banquet abans d'engolir les seves línies. Salman Rushdie ha passat per Barcelona, en una aparició estel·lar, per presentar el seu últim treball: La encantadora de Florencia (Mondadori). Ja ha arribat el mes d'abril i amb ell sembla que ha florit el bon temps, les paraules i el no parar de llibres que se'n van del magatzem a l'estand i de la taula de novetats a la butxaca. [/p][p]Amb la maquinària editorial al cent per cent de la seva ebullició, hem vist un dels tòtems dels autors internacionals, potser més per les circumstàncies que pel fons de les seves històries. L'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster estava plena de gent que volia veure amb els seus propis ulls l'escriptor indi que es va haver d'amagar per les amenaces de mort d'aquell integrista de Jomeini. Qui ha dit que la feina de l'escriptor no pot comportar també grans perills?. La realitat compleix amb les expectatives. Rushdie omple l'escenari que comparteix amb l'escriptor colombià Juan Gabriel Vásquez. La seva cara no amaga el somriure. Porta una perilla canosa a sobre d'una pell rosada quasi adolescent. I parla sense parar, amb una simpàtica mirada que no amaga el vell rictus d'ironia dels intel·ligents. Es nota que li agrada el contacte amb la gent i contesta totes les preguntes d'un públic entregat. Orient i Occident, la seva relació i els contrastos. Com viu un condemnat a mort per Els versos satànics l'etern debat sobre dues civilitzacions? El problema -diu Rushdie- és que som “molt semblants”, no lluitaríem tant si no fóssim tan semblants.[/p][p]Maquiavel no era tan cínic
La encantadora de Florencia “és una història d'amor” -explica Salman Rushdie. També és un relat dels conflictes entre Orient i Occident. El protagonista avança i retrocedeix en el temps. Ell és un florentí que viatja l'Imperi Mongol, a l'Índia del segle del segle XVI. L'escriptor diu que en realitat la relació entre Orient i Occident va començar fa 400 anys. Rushdie explica que també ha volgut introduir a la seva novel·la Niccolò Maquiavel, un personatge històric que el fascina. En realitat, Maquiavel “no era tan cínic” com ha fet creure la història, diu.[/p] [/pureHTML]

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s