[pureHTML] [p]Sorpresa Majúscula! i no només pel tema del premi Ramon LLull d’aquest any. També ha estat una sorpresa la mort de David Salinger. L’autor de The Catcher in the Rye, El guadian entre el centeno no escrivia des de l’any 65 i poca gent notava la seva vida latent, amagat i misteriós, més de 50 anys després d’escriure la seva petita gran obra, l’any 1951.[/p][p]Per cert, serà veritat que Stieg Larsson no és l’autor real de la trilogia Millenium?. El seu antic cap, Anders Hellberg, assegura que és impossible que el pòstum milionari hagi escrit Els homes que no estimaven les dones… perquè la prosa del periodista mort no era molt ordenada i, sintàcticament, molt pobre. Hellberg diu que és més probable que la veritable autora de Millenium fos la companya de l’autor suec, Eva Gabrielsson, la mateixa que s’ha quedat sense l’herència dels enormes beneficis de la trilogia, ara en mans del pare i el germà Larsson.[/p][p]Agafem la llibreta detectivesca i anotem algunes consideracions?[/p][p]-La mateixa persona, escriptor-periodista, pot tenir dues formes d’escriure, a l’estil Dr. Jeckill i Mr Hyde? Per una banda, una més lleugera i precipitada, la del periodista que vol descriure el seu tema quan abans millor, i per l’altra, la de l’escriptor de literatura, més tranquil i perfecte? [/p][p]-No seria la primera vegada que una dona escriu l’obra literària d’un home. Això passava quan les dones no tenien dret a expressar-se. Però, que sentit tindria ara?[/p][p]-L’enveja! quantes pàgines de la històries ha escrit. L’enveja, que es disfressa amb mil cares i màscares…[/p][p]-Un corrector, com Gabrielsson, té una gran importància en qualsevol obra literària. Però podríem dir que corregir és igual a inventar les paraules i les històries? [/p][p]-Amb el nom de Larsson s’ha fet una ruta a Suècia, s’ha creat una agència de viatges… i ara …[/p] [/pureHTML]