[pureHTML] [p]Parlava l'altre dia sobre les novel·les inèdites de Terenci Moix que ha publicat recentment Planeta. Aquestes obres de joventut del llavors Ramon Moix van aparèixer amb pseudònim a principi dels anys seixanta i van servir per guanyar unes pessetes a un jove escriptor que més endevant es convertiria en un dels autors catalans més populars dels últims temps.[/p][p]Fins ara pocs sabien que Terenci Moix s'havia dedicat també al gènere negre. Passat el temps, sorprèn descobrir una nova dimensió del novel·lista. Besaré tu cadáver i Han matado a una rubia és van editar l'any 1963 i 1964 formant part de la col·lecció 'Fleve noir', amb el pseudònim de Ray Sorel. Les dues obres estaven destinades a ser venudes als quioscos i van ser editades per l'Editorial Mateu. Ara han aparegut en un mateix volum. [/p][p] Moix va escriure a la seva biografia que els seus «sentiments més retorçats van aparèixer a Besaré tu cadáver i el vaig mantenir ocult durant molt de temps, com si aquest fos l'únic pecat de la joventut del qual penedir-se». És interessant la idea que envolta aquesta novel·la negra de Moix, el del «mal gratuït» que va descobrir André Gide a Sótanos del Vaticano. L'escriptor deia que Agatha Christie era la seva «avia predilecta», però durant la seva joventut es va allunyar públicament d'un gènere poc valorat durant aquella època. Es va entregar, amb actiuds de penitent, a les obres de Faulkner, Fitzerald, Papini o Pavese… [/p][p]Per això té un valor afegit aquesta història amb sorpreses i amb alguns dels jocs característics del món que va emular Terenci Moix en gran part de la seva obra literària posterior: el món caduc i decadent d'una aristocràcia europea que ja no se sentirà mai més còmoda en un món en el qual poden barrejar-se les impostures de totes les classes socials. Terenci Moix va ambientar Besaré tu cadáver a Roma quan encara no havia trepitjat la capital italiana i no va mantenir les distàncies entre la ciutat i la seva història. La Via Veneto, una família francesa, l'odi i la tradició…[/p][p] Ray Sorel, el nom que Terenci Moix va escollir per ocultar la seva personalitat, és la combinació de Ramon i Julien Sorel, l'enamorat protagonista d' El roig i el negre, d'Stendhal. [/p][p][/p] [/pureHTML]